Ara mateix
.
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de disciplent melanconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
que tot està per fer i tot és possible.
.
Miquel Martí i Pol
.
Sabido es que todo está ya escrito por otros y mejor de lo que quien suscribe pudiera hacerlo por mucho que viviera. Todo. Incluso lo que acontece en mi humilde día a día. Sobran, por tanto, hasta estas breves palabras, que explican que ese poema retrata exactamente el estado actual de la situación.
2 atisbos:
No entiendo el catalan asi que me tengo que fiar de la trduccion de Google. Tampoco sé decir si este post es triste o ilusionado. Sea como sea me alegro de que ayas cumplido tu palabra y estes por fin de vuelta.
Un abrazo,
Dani
Pero, y el gusto que da levantarse de nuevo y ver que los que se han quedado de pie siguen en el mismo sitio (y seguirán por los siglos de los siglos)...
Publicar un comentario en la entrada